**

Com tu,

podria callar la remor subterrània

cosida al voraviu del migdia

d'aquesta primavera encara tímida.

Escriu el dissabte les regles acordades

a la taula de joc de baralles impossibles,

car una au de pas va segrestar,

fa tant temps ja, la capsa de les cartes.

La vida va coent, a poc a poc,

el tast de les renúncies,

amanides amb un oli conformista

que cobreix les ferides

d'una anestèsia pragmàtica

i al temps que les adorm,

les manté tendres.

Obedients amb la sentència,

seiem plegats per contemplar

el desig salinant-se entre les runes

d'una conveniència polsegosa.