Auguraves que la tristesa
era derrota.
-Eres llavors tan jove!-
I per contra, jo et dic que un arbre,
en la foscúria del camp crepuscular,
ofereix descans i refugi
a tot viatger que el transita...
Mira aquest floc de polsim:
cau a poc a poc
al temps que s'obri pas
entre l'atmosfera indemne.
A fora, la nit venta
les washingtònies,
agonitzen les rates pel verí,
els tarongerars s'escruixen...
Però el floc de pols transporta
la cadència sinuosa
de la seua condició ingràvida:
això és la tristesa.